e-notícies · el diari de referència en catala
e-notícies · edició 2143 · dijous, 15 de maig de 2008 · 23:00
digues la teva

"Denominació d'origen per la marihuana de Catalunya"

Ariel Santamaria. Regidor de la Cori a Reus
Ariel Santamaria. Regidor de la Cori a Reus
1 comentaris
 

locals

tribuna

De l’antipatriotisme a la crisi
Joana Ortega

1 comentaris

Mas “el travetes”
Joan Ferran i Serafini

43 comentaris

L'incomprensible desarmament unilateral
Santi Rodríguez i Serra

1 comentaris

La trini
Francesc Mortés

10 comentaris

Franki, llibertat!
Carles Bonaventura

18 comentaris

Infoesports
Diario Ibérico

xat

confidencial x2

cinema

Owen Wilson: de professió, guardaespatlles

L’intent de suïcidi de l’actor Owen Wilson va tenir lloc gairebé al mateix temps que enllestia el rodatge de la pel·lícula taquillera de la setmana: “No tan duro de pelar”. Dirigida per Steven Brill (responsable de “De...

0 comentaris

racó de lectura

motor

Ford Kuga
Santiago Gargallo

2 comentaris

finances

> tornar a la portada

Que trenquin el tripartit

Ha començat el ball de bastons a Esquerra. Era previsible. El més sorprenent del cas és, però, que després de la patacada electoral que ha suposat la pèrdua de 350.000 vots, de més del 50% dels que van obtenir el 2004, els dos candidats més ben situats per assolir el control del partit a partir del seu pròxim congrés i per esdevenir el cap de llista a la presidència de la Generalitat siguin els mateixos que han estat els màxims responsables del desastre. És a dir, en qualsevol partit normal de qualsevol país normal, després d’uns resultats així, i per una qüestió de simple decència política, les persones que han portat la direcció de l’organització ja haurien presentat la dimissió i haurien tornat a les tasques professionals –no són capaços de fer-ho aquests dos senyors?–, però en el cas d’Esquerra, no. L’un fa veure que se sacrifica pel bé del partit i dimiteix de conseller de Governació –el lògic hauria estat que presentés la renúncia com a secretari general del partit, que és on ha fracassat– quan el que fa en realitat és dedicar-se en exclusiva a preparar les seves tropes per assegurar-se el màxim control de l’organització i intentar minimitzar i liquidar tota dissidència; l’altre, veient la jugada, es posa a llançar tota mena d’improperis contra el seu company de viatge i el seu entorn, acusant-los d’infantilisme polític, de manca de maduresa,etc. i vol assegurar de mantenir-se com a cap de cartell a les properes eleccions al Parlament. Patètic.
Pel que fa als sectors crítics, doncs la cosa pinta malament quan demostren que són incapaços d’unir-se en una situació d’extrema necessitat com és aquesta per fer front a una direcció que cal foragitar si el que és vol és tornar el partit a la línia que no hauria d’haver abandonat mai. Si a l’hora de la veritat aquesta manca d’entesa persisteix i s’acaben traient els suports els uns als altres, l’únic que faran serà beneficiar el candidat oficialista més ben situat i potser únic, que tots sabem qui és, oi Uriel?
Alguns us preguntareu, i aquest que signa aquestes línies, si pertany a un altre partit, per què gosa opinar de la crisi d’Esquerra? Doncs molt senzill; a mi les problemàtiques internes ERC, tot i haver-les patides anteriorment, ara no em provoquen ni fred ni calor. Fins i tot podria limitar-me a veure la carnisseria des d’una certa distància perquè no m’esquitxi la sang i, un cop acabada la matança, dedicar-me a comptar els cadàvers. Però resulta que en tot això hi ha un fet enormement preocupant: la batalla interna d’Esquerra afecta l’independentisme català i l’independentisme no és monopoli d’ERC, l’independentisme és de tots els que en formem part i aquí sí que els que militem en altres organitzacions sobiranistes hi hem de dir la nostra. Perquè el creixement del projecte independentista dels darrers 25 anys no és patrimoni ni d’Esquerra i encara menys dels senyors Carod i Puigcercós, sinó de tots els que hi hem col·laborat. I no hem de permetre que aquests dos personatges destrueixin tot el capital polític que tant esforç ha costat atresorar. Els 350.000 vots que acaba de perdre ERC no els ha perdut només aquesta organització, els ha perdut també l’independentisme; com les desenes de milers que van perdre en les municipals o en les del Parlament. Si de resultes de la batalla interna d’Esquerra pel poder alguns centenars de militants i alguns milers de votants més se’n van a casa, el perjudicat serà el projecte independentista català, no només ERC.
Esquerra, a hores d’ara, no té l’exclusiva de l’independentisme i els que no militem en aquesta organització tenim l’obligació d’advertir Carod, Puigcercós i els seus adeptes que deixin de fer mal a l’independentisme, que ells són prescindibles però el projecte polític sobiranista no pot resultar afeblit per la seva incompetència. I si voleu un consell, és de franc: podeu fer tots els raonaments polítics que vulgueu a l’hora d’analitzar la davallada continuada d’Esquerra elecció rere elecció, però tots sabem quina n’és la causa fonamental: el pacte tripartit. Els independentistes no poden anar de bracet amb els antiautodeterministes, la gent no ho entén ni ho entendrà mai. Per tant, trenqueu el tripartit. Malament rai, però, quan cap dels possibles candidats a la direcció del partit té aquest punt com la seva prioritat. I és que no costa tant ajornar la fita de la independència quan s’ha creat un lobby intern de poder de centenars de militants cobrant de l’administració a final de mes. Segur que tots aniran a votar en el pròxim congrés…

Carles Bonaventura

Secretari General del Partit Republicà Català

737 lectures23 comentaris

editorial

opinió

La credibilitat de TV3
Xavier Rius

10 comentaris

José Montilla, el nacionalista
Francesc Puigpelat

27 comentaris

Monstre d’Amstetten o monstre universal?
Víctor Alexandre

6 comentaris

Bona fortuna, Israel
Juan Carlos Girauta

15 comentaris

Solidaritat amb l'Àfrica, i no amb Espanya
Èric Bertran

63 comentaris

Sembla mentida
Marta Llohis

1 comentaris

enquesta

Can Fabes o El Bullí?

Can Fabes (Santi Santamaria)

 66%

El Bulli (Ferran Adrià)

 34%

12 comentaris

cruïlla de debat

Laporta, la porta
Esteve Avellan i Lluís Mas

Cruïlla de debat
0 comentaris

dit i escrit

"Em sap greu que Mònica Terribas hagi...

Josep Maria Espinàs
Escriptor
Dijous, 15 de maig del 2008
Article a El Periódico

0 comentaris

"Santi Santamaria ha tornat a desqualificar...

Salvador Sostres
Escriptor
Article d'opinió a l'Avui
15 de maig del 2008

0 comentaris

"Amb en Franki tots els demòcrates som a la...

Jordi Coca
Escriptor
Article d'opinió a l'Avui
15 de maig del 2008

2 comentaris

"I nosaltres, babaus, tornarem a fer...

Joan Oliver
Escriptor
Article d'opinió a l'Avui
15 de maig del 2008

1 comentaris

"Aquest Govern ha abusat de la força...

Joan Barril
Periodista
Article d'opinió a El Periódico
14 de maig del 2008

1 comentaris

"El drama de la monarquia espanyola és que...

Salvador Sostres
Escriptor
Article d'opinió a SalvadorSotres.com
15 de maig del 2008

1 comentaris

cartes

La justícia, no ha de ser igual per a tots?
Jordi Príncep

3 comentaris

Marejar la perdiu
Lluís Ferrés

0 comentaris

Ara fa 40 anys
Josep M. Loste

9 comentaris

semàfor

Lluís Canut

El periodista d'esports de TV3 ha retret el seu company, Darío Porras, que encengués un ciri per demanar l'arribada de Sandro Rosell a la presidència del Barça. Lluís Canut li ha recordat a Porras que des d'un mitjà...

0 comentaris

Josep Fèlix Ballesteros

En tot el desgavell de la sequera, l'alcalde de Tarragona ha estat l'únic que ha mostrat una mica de seny. Com es pot aixecar les restriccions per a omplir piscines mentre arribi aigua en vaixells?

0 comentaris

Francesc Baltasar

Ni 24 hores ha trigat el president de la Generalitat a rectificar l'anunci del conseller de Medi Ambient, que durant la roda de premsa de Govern va assegurar que a partir del proper divendres s'aixecaria la prohibició...

3 comentaris

vincles